Moltes són les persones que, per un negoci ruïnós, per situacions reiterades de impagament, per compra compulsiva o per deutes hipotecaris, es veuen en una situació de pràcticament il·liquiditat i que tenen serioses dificultats per fer front al pagament de la totalitat dels seus deutes.
En aquestes ocasions, quan incórren en aquesta situació de morositat, és a dir, que procedeixen a impagar els seus crèdits, solen veure's sotmesos a una situació d'angoixa per aquesta sensació d'impagament i, fins i tot, assetjament per part d'aquells que pretenen el cobrament del deute citat.
Molts dels missatges que reben inclouen, per exemple, la inclusió en fitxers de morositat o les advertències d'iniciar accions judicials, el que incrementaria les despeses del deute esmentat.
No és objecte de la present publicació comentar quan es pot o no incloure un deute en els fitxers de morositat i quines conseqüències hi ha d'una suposada inclusió indeguda, sinó que ens centrarem, concretament en la nova regulació concursal, en especial la segona oportunitat
La nova regulació de la segona oportunitat
La nova regulació de la segona oportunitat, en especial després de la transposició de la Directiva 2019/1023 realitzada per la Llei 16/2022 de 5 de setembre, la trobem entre els articles 486 a 502 i va entrar en vigor l'any passat 2022, provocant una sèrie de grans canvis en la regulació concursal, concretament en el tràmit de concursal de persona física.
Hi ha molta gent que pensa, i així ho hem corroborat a l'oficina, que la segona oportunitat implica cancel·lar tots els deutes. Moltes han estat les ocasions en què ens vénen a l'oficina, ciutadans que s'han endeutat en excés i volen gairebé immediatament la cancel·lació de tot el deute perquè no arriben a final de mes.
Òbviament, res no és tan fàcil com ens agradaria, però la segona oportunitat, si bé es pot aconseguir la cancel·lació total del deute, l'objectiu principal, és un altre, ja que en cas contrari, l'economia tindria una repercussió sense precedents. Qui, en el seu sa judici, faria un contracte de prestació de serveis amb una persona sense que tingui garantit el compliment de l'obligació de pagament d'aquests serveis?
El principi fonamental de la segona oportunitat se centra en poder oferir a les famílies una solució que pugui evitar l'exclusió social i se'ls pugui permetre, quan sigui possible, el reemborsament dels deutes en la mesura que la seva capacitat contributiva així ho permeti, permetent, fins i tot en alguns casos, la cancel·lació parcial o total del deute esmentat.
Així doncs, la cancel·lació és i ha de ser una conseqüència d'una maltrecha situació contributiva davant un deute important i, en especial, quan ens trobem davant una situació de concurs sense massa, és a dir, de persones que no tenen béns.
Recordem una persona que havia contractat un crèdit de 6.000.- Euros i volia cancel·lar el crèdit citat mitjançant la segona oportunitat quan percebia uns ingressos mensuals de 1.500.- Euros i un Jutjat li havia decretat l'embargament de la seva nòmina per l'impagament del crèdit que volia cancel·lar. En aquest exemple, no ens trobem davant una situ
ació d'evident exclusió social, sinó una persona que no desitja pagar el seu crèdit, la qual cosa resulta ser completament antieconòmica, i, a més, pel poc import del deute, resulta més recomanable intentar pactar uns terminis de pagament que no buscar l'exoneració, la qual difícilment podria donar-se.
La norma que ha de regir-nos per acollir la segona oportunitat o, millor dit, l'objectiu de l'aplicació de l'exoneració, és la reinserció del deutor a la vida civil, és a dir, que el deutor pugui tornar a prendre el control dels seus assumptes financers que li permeti l'obtenció d'una posició a partir de la qual començar de nou. Això sense oblidar que aquest reinici o aquest començar de nou no suposa un butró i compte nova perquè pugui a endeutar-se novament, perquè això suposaria tornar a donar aquesta droga a l'exdrogoaddicte.
Entenem que haurien de fixar-se, a més, un altre tipus de mesures socialitzadores en pro de poder contribuir al desenvolupament d'un endeutament responsable per part de la ciutadania, qui ha de saber que aquesta exoneració no és una situació d'exoneració no pot ser acollida anualment, i, a més, evitar amb això, al deutor patològic o a l'obtenció del crèdit irresponsable.
Per la seva banda, ja s'han anat fixant una sèrie de mesures d'obligat compliment per a les entitats financeres que han d'aplicar amb caràcter previ a la concessió d'un crèdit al consumidor, però encara existeixen entitats fora de l'àmbit d'aquesta obligació, extrem que serà solventat una vegada entri en vigor la nova i recent Directiva (UE) 2023/2225, que donarà una major protecció als usuaris de crèdit al consum. Però mentre tant, continuarem clamant aquest consum responsable del crèdit i intentant reinsertar a aquests deutors.
Comments